Encara que el nom de Luis Buñuel s’associa indefectiblement al surrealisme, el seu cinema va anar una mica més enllà dels preceptes bàsics d’aquest corrent artístic i transgressora creada després de la Primera Guerra Mundial i que va liderar André Breton. Més que surrealista, el seu cinema és, simplement, buñuelià, i va saber transmetre les seves idees d’aquesta nova percepció de la realitat tant als films d’avantguarda fets a França a finals dels anys vint (Un perro andaluz, La edad de oro) com a la seva extensa etapa mexicana (Los olvidados, Ensayo de un crimen, El ángel exterminador) i al darrer període francès (Belle de jour, El fantasma del paraíso,), sense oblidar les seves dues produccions espanyoles, Las Hurdes-Tierra sin pan i Viridiana.

El present curs analitzarà les seves obres més representatives i examinarà les constants i l’estil, cruel, irònic i fetitxista. Un estil únic que va aconseguir materialitzar malgrat les condicions precàries de la indústria cinematogràfica mexicana dels anys cinquanta, i que es fa més sofisticat quan arrelà després al cinema francès, que li va permetre realitzar les seves cíniques fantasies amb estrelles com Jeanne Moreau, Catherine Deneuve o Michel Piccoli. Els seus trencaclosques narratius fins i tot van tenir el premi de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, que va guanyar El discreto encanto de la burguesía.